dilluns, 10 de juny del 2013

VALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES I ASSIGNATURA


A principi de curs, vaig reflexionar en una entrada sobre les diferents competències i ara toca tornar a reflexionar sobre elles un altre cop i el que he fet amb les competències durant aquets mesos.

De les competències relacionades amb un aprenentatge autònom sé que les tenc bastant assolides. Com ja vaig dir a la primera entrada el reflexionar sobre una bona actuació, accedir a dades, revisar per comprovar i arribar a conclusions ho tenc assolit ja que m’agrada reflexionar, investigar…

Igual que les competències sobre ser autònom amb l’aprenentatge, les de reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge són les que més he utilitzat durant aquets mesos, que les tenc molt assolides i que les he treballat molt a les diferents entrades.

Així com algunes estan assolides, altres són les que he pogut veure que hem manquen i que necessit treballar, com és per exemple: analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d’educció infantil. Aquestes són competències que necessit treballar i adquirir i que esper que al final poder haver assolit i treballar com a qualsevol altre, ja que igual que lo altre, això també forma part perquè l’educació dels infants cada cop vagi millor i sigui més completa.

Les competències relacionades sobre el procés de millora no les he treballat, soc conscient de que això s’ha de treballar, però crec que el fet de no fer practiques (estan convalidades) influeix, per això esper fer projectes de millor al pràcticum de 3-6 anys i poder treballar-les.

Per acabar nomes volia dir que esper algun dia poder dir que estic conservant les que tenc ara mateix i haver assolit les que em manquen ara.
 
 
 
Les competències treballades són 1.4 (ja que he arribat a conclusions amb tot lo que he après)  i 2.7 (ja que pens com millorar lo no assolit)
 
 
 

diumenge, 9 de juny del 2013

VALORACIÓ DEL BLOG

Quan a principi de curs es va comentar a classe que havíem de fer un blog  vaig quedar un poc angoixada, ja que jo mai havia fet res d’això i em semblava un tant difícil.
En un primer moment com he dit em vaig espantar-me, quan vaig començar a fer-lo em vaig espantar encara més, ja que no entenia res, però en pocs dies de mirar la pàgina, fer proves, intentar entendre que era el blog... tot va anar genial i per un  moment vaig aturar-me a pensar i vaig dir: quina gran idea fer un blog!
A dia d’avui, domin bastant bé el blog i estic molt contenta d’haver après a fer blogs amb les seves entrades i comentant les competències treballades (cosa que tampoc mai havia treballat).
El blog l’estic utilitzant per aquesta assignatura però crec que serà una eina que seguiré utilitzant ja que em sembla molt útil per mostrar experiències com a mestres i és una manera de renovar-se amb les noves tecnologies i, que a la vegada, ens dona l’oportunitat de reflexionar amb les entrades que feim amb el blog, i sobretot de pensar amb les competències, cosa que un principi va ser un poc difícil, però que a dia d’avui crec que ja se utilitzar millor.
El temps que he dedicat durant aquests mesos al blog ha estat molt, però degut a les altres assignatures i al treball que tenc com a estudiant no li he pogut dedicar tot el temps que m’hagués agradat i és per això que em faria moltes ganes que aquesta “experiència ” amb el blog no acabés aquí i poder continuar escrivint en ell, treballar molt i dedicar-li temps.
Gràcies a la tasca realitzada amb el blog conegut l’existència de molts d’altres i que molts d’ells són molt interessants i que poden ajudar-me per una futura feina i formació.
Per finalitzar volia dir que durant la meva etapa com a estudiant mai havia consultat cap blog per saber més d’algun tema, cosa que a partir d’ara no dubt que faré ja que amb molts d’ells he après que es pot aprendre molt.

 
 
Les competències treballades amb aquesta entrada són la 1.2 (ja que amb això he reflexionat en com és de bo el blog per tenir una bona actuació preofessional) i 2.4 (ja que he reflexionat amb el meu propi porcés d'aprenentatge)

dijous, 6 de juny del 2013

REFLEXIÓ AUTOVALORATIVA DEL DOCUMENTAL


Primer de tot dir que nosaltres no podem penjar el documental ja que no tenim els permisos necessaris, però aquí vos explicaré un poc com ha acabat tot , com ha anat la gravació i quin ha estat el resultat.

El nostre documental com ja molts sabeu, tracta sobre el joc dels infants, sobre quina és la visió que tenen ells mateixos sobre el joc, el que els hi agrada jugar, amb qui, com...

El motiu per el qual hem triat aquest documental va ser perquè va sorgir el tema del joc i així com va sorgir tothom va estar d’acord. Jo crec que totes vàrem estar d’acord degut a que és un tema que es toca molt dins infantil, que totes sabem del joc i també que totes pensam que el joc és essencial dins aquesta etapa, que tots els nins juguen i els hi agrada jugar.

Nosaltres dins el tema va que vàrem triar, vàrem pensar amb demanar que és el joc per ells (per els nins), ja que sabem moltes coses del joc però no sabíem el que pensen els nins dels joc, on els hi agrada més jugar, quina és la visió del joc... per tant amb aquest documental el que volíem era que fossin els nins que ens parlessin del joc ja que casi sempre és l’adult que dona la seva opinió.

Sobre el resultat del nostre documental nosaltres estam molt contentes i pensam que ha estat tot molt positiu, enriquidor i una forma diferent de treballar.

Si hagués de dir alguna cosa que ens ha anat amb contra ha estat el temps (sempre en necessitem més), però en aquest cas hauria anat molt bé, ja que els nins i nines que hem gravat són molt petits (hauria anat millor amb nins i nines de 5-6 anys) i hem hagut de fer moltes gravacions per aconseguir allò que volíem  i sobretot hauria anat be també per treure més conclusions a la pregunta que és per tu el joc?, ja que els nins que teníem o no ens contestàvem o deien coses a que els hi agradava jugar a ells i , per tant,  això ens ha llevat molt de temps i hem hagut de fer moltes gravacions.

Una altre cosa que canviaria seria que una vegada vàrem visualitzar el vídeo dins la classe vaig poder observar que alomillor coses que deien els nins i nines no s’entenien molt be i per tant hauríem d’haver  subtitulat alguns dels seus comentaris.

Del resultat de tot el que hem fet pens que ha quedat molt  bé, m’ha agradat molt la combinació de la música, imatges reals dels infants jugant...

Per finalitzar només vull dir que per jo fer aquesta tasca m’ha agradat molt, ja que és una forma diferent de treballar qualsevol tema que per nosaltres com a estudiants ens pot ajudar.

 

Les competències que he treballat amb aquesta entrada són: 2.6 (ja que amb aquesta activitat he parlat de tot el que hem fet nosaltres amb el documental i com ho hem dut a terme ) i 2.7 (he pogut veure que hi ha hagut erros que es poden corregir per la pròxima vegada).

dijous, 30 de maig del 2013

REFLEXIONS SOBRE PLANS I PROJECTES DE MILLORA I DOCUMENTALS


Amb l’entrada del dia d’avui, vull fer un parell de comentaris de les exposicions de documentals i projectes de millora dels meus companys de classe.

Entre els companys que estan a diferents escoles i que han realitzat  el projecte de millora vull destacar una cosa que no sabia, i és que cada un ha viscut l’elecció del tema d’una forma diferent, uns triat per ells i altres per l’escola o per el tutor. Entre els temes que s’han triat penso que n’hi ha alguns molt interessants i que m’agradaria poder treballar en les meves futures pràctiques a 3-6 anys. Per tot això volia dir que tots i totes mereixen unes gràcies de part meva ja que  el seu treball ha estat molt enriquidor per jo, he après i m’ha agradat molt saber com ha viscut aquestes experiències, sensacions, recerques per documentals...

Per tot això, volia dir que era el que més m’ha cridat l’atenció de les explicacions fins ara exposades i perquè m’ha cridat l’atenció són:

-          Documental, El canvi de bolquer: el canvi de bolquer és un moment molt important dins la vida dels més petits. Amb aquest documental he pogut veure la importància que li donen ells i que l’infant d’alguna manera segur que agraeix. És de sempre anar amb presses en el moment de fer el canvi de bolquer ja sigui perquè hi ha molts de nins, perquè ja es hora de fer altres coses..., doncs ara crec que sempre pensaré amb aquest documental, ja que és un moment ideal per tenir un contacte més a prop amb l’infant i poder-li fer arribar moltíssimes coses que les necessita qualsevol nin o nina.

 

-          Documental del bon dia (escoleta es Molinar): el bon dia diria que és un moment important dins la jornada a l’escoleta on cada nin o nina té el seu moment. M’agrada molt que en l’escoleta que hem vist, deixen que els nins i nines participin, diguin coses, cantin, puguin penjar la seva fotografia... inclús en el més petits que moltes vegades no fan aquest tipus d’activitat ja que diuen que són molt petits i no fa falta. Per jo deixar que els nins i nines ajudin, demostra que se lis dona importància als nins i a les coses que fan i penso que és una forma de que aprenguin coses.

 

-          Projecte de millora, l’art a l’escola d’infantil:  quan vaig saber el tema que feien les meves companyes, en un primer moment vaig pensar que era un tema molt atractiu i divertit i que a la vegada sembla molt interessant.

 Per les meves companyes crec que ha estat tasca difícil, degut a que l’actitud dels professionals del centre. Els mestres estaven desmotivats i crec que el necessitaven era una actitud bona amb imaginació, recerca... per aconseguir un bon resultat sobre aquest projecte.

-          Projecte de millora, el racó del moc: m’ha semblat una proposta interessant, que mai he posat en pràctica però que si que conec a gent que treballa amb això. Amb coses com aquestes crec que es deixa demostrar als infants que poden ser autònoms dins la seva aula.

Les competències que  he treballat amb aquesta entrada són: 1.3 i 1.4 (ja que a partir de tot el que ens ha exposat els companys he pogut ampliar la meva formació, arribar a conclusions i contrastar informació)

dijous, 16 de maig del 2013

RECERCA DE DOCUMENTALS


La recerca que he fet a la xarxa per cercar diferents documentals relacionats amb infants de 0-3 anys, ha estat profitosa i per tant vull destacar aquests documentals entre molts d’altres interessants que hi ha:

LOS NIÑOS EMPIEZAN A INTERACTUAR A LOS 3 AÑOS.

http://www.youtube.com/watch?v=lqlWXkux_j0

 Aquest és una part del documental Baby Human, on mostra que els infants comencen a interaccionar entre ells, a compartir i a jugar junts quan tenen 3 anys.

És un documental del dia a dia dels infants, on mostra com es miren quan volen alguna cosa que té l’altre, com si cada un té lo seu tot va bé, però que si han de compartir poden sorgir conflictes i que la col·laboració forma part d’aquesta interacció entre els més petits.

És un documental molt interessant per conèixer com és la realitat del desenvolupament dels infants a aquestes edats.

 El segon documental que també vull destacar és el de:
LA EDUCACIÓN INICIAL- ETAPAS DE CRECIMIENTO (JEAN PIAGET)
 
 
Amb aquest documental es volen donar pautes i demostrar que amb bona actitud i treball es pot atendre molt bé als infants.
És un documental on explica una educadora. Ella, vol fer millorar les pràctiques dels pares amb els seus fills amb coses del dia a dia, dient que va molt bé l'estimulació primarenca , el treball a casa (amb els seus infants)...
Amb un documental com aquest demostra de la importància que té la família perquè el futur del fill sigui el més adient i tenguin un bon desenvolupament.
Amb aquesta activitat he treballat les competències 1.1 ( fent una recerca de recursos per fer l'activitat de l'assignatura) i 1.2, 1.3 ( amb aquests documentals he pensat quan feia recerca quins anaven millor per jo aprendre i per ampliar la meva formació)

 

dimecres, 8 de maig del 2013

LA VISIÓ DELS INFANTS SOBRE EL JOC


El nostre documental consisteix en mostrar diferents  vídeos d’infants sobre la visió que tenen del joc , sobre les seves preferències i interessos.

Hi ha diferents opinions sobre el joc, tant de mestres, com familiars, sociòlegs, psicòlegs,etc. Per aquesta raó donarem a conèixer  la importància que té el joc en els infants.

El joc en la infància és una activitat, a més d’agradable  necessària per el desenvolupament de les habilitats intel·lectuals, emocionals i socials dels infants.

Hem trobat moltes opinions que no valoren la importància que té el joc a l’infant, quan en realitat pels infants representa una oportunitat natural per afavorir el seu desenvolupament i el seu pensament creatiu.

A partir d’aquí hem recopilat opinions de diferents experts ....

D’aquí un parell de dies podràs veure el nostre documental i podràs opinar!

De veres és important el joc?

“ Creem jocs nous amb mitjans coneguts sobre temes actuals.”  Vicky Eckert, inventora de jocs I dissenyadora

“El repte és escollir materials i mètodes de producció de gran qualitat que causin el mínim impacte al medi ambient ” Ramon Martin

“El tiempo que dedican los niños españoles a jugar es insuficiente i un tercio lo hace solo, a causa del estilo de vida de sus familias.” Estudio observatorio del juego infantil

“ L’escola de 0-3 anys no és necessària ja que només juguen”. Mare d’una escoleta del Pla de Mallorca

“ Los juegos infantiles de antaño son mas saludables” Fundación Alimentum

 

“Es preocupante que un tercio de los niños en España juegue solo o que los pequeños ya se inicien con tres o cinco años a jugar con dispositivos electrónicos.”  Petra Mª Pérez Alonso- Geta, catedràtica en teoria de l’educació de la universitat de Valencia.

“Jugar es sencillo y solo exige 5, 10 o 15 minutos al día para conseguir los beneficios que aporta el juego y los juguetes en los niños.” Inma Marín, pedagoga i promotora de la AEFJ

“ Los niños no deberían jugar tanto sino que deberían forjarse al futuro” polític, H.C

RUSSEL. A 1970: “El juego es una actividad generadora de placer que no se realiza con una finalidad exterior a ella, sino por si misma”.

BRUNNER, J 1986: “El juego ofrece al niño la oportunidad inicial y mas importante de atreverse a pensar, a hablar e incluso a ser el mismo”

HUIZINJA, J (1972): “ El juego en su aspecto formal, es una acción libremente ejecutada “como si” y sentida como situada fuera de la vida corriente , pero a pesar de todo, puede absorber por completo al jugador, sin que halla en ella ningún interés material ni se obtenga de ella provecho alguno, que se ejecuta dentro de un determinado tiempo y un determinado espacio , que se desarrolla en un orden sometido a reglas y que da origen a asociaciones que propenden a rodearse de misterio o a disfrazarse para destacarse del mundo real”.

BULHER, K: “Denominamos juego a una actividad dotada de placer funcional mantenida por él o en aras de él, independientemente de lo que haga, además , y de la relación de finalidad que tenga”

“ Jugar no només és cosa de nens. Jugar no té edat, perquè fomenta la comunicació entre persones i uneix les generacions” (Felicitas Eckert, sociòloga i experta en jocs de societat)

“No hi ha res més seriós que un nen quan juga” ( Friederich Nietzsche).

Per motius de seguretat no podem penjar el documental al blog, però et convidem a què després de l’exposició a classe ens pogueu donar la vostra opinió.

BLOGS VISITATS

Els tres blogs de companyes on vaig comentar les bones pràctiques són:

- http://elspetitsporiolets.blogspot.com.es/2013/04/una-bona-practica.html#comment-form

- http://ambidinfant.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html#comment-form

- http://reflexionyinnovacionei.blogspot.com.es/2013/04/la-hora-de-la-merienda.html#comment-form

dijous, 25 d’abril del 2013

GUIÓ DOCUMENTAL


Les pautes que el meu grup hem seguit per fer el guió del documental són:

·      Elaboreu un guió i un pla de treball amb temporalització

-       27/03/2013 = primeres idees.

-       17/04/2013 = elaboració i planificació del documental.

-       22/04/2013 = entrega de l’autorització de dret d’imatge a les famílies.

-       25/04/2013 = filmació del documental.

-       26/04/2013 =  filmació del documental.

-       29/04/2013 = filmació del documental

-       08/05/2013 = videomontatge

-       16/05/2013 o 23/05/2013 = exposició

 

·      Triau el tema i els protagonistes

El tema que nosaltres triat per fer aquest documental és la visió dels infants sobre el joc i els protagonistes seran els propis infants (de dues escoles diferents)

·      Definiu la finalitat i els objectius i una justificació.

La finalitat d’aquest documental és enregistrar la importància del joc des dels ulls dels infants.

OBJECTIUS:

-       Adonar-se de la importància del joc dels infants

-       Seleccionar moments de joc dels infants

-       Descobrir diferents moments de joc dels infants

-       Enregistrar les converses i moments de joc dels infats

JUSTIFICACIÓ:

El motiu per el qual hem triat aquest tema no és altre que perquè pensam que nosaltres sabem la base teòrica de la importància del joc dels infants, però volem saber quina és la visió que tenen ells mateixos sobre el joc.

 

·      Decidiu quantes filmacions fareu, quan les fareu...

El nombre exacte de filmacions necessàries no ho tenim molt clar, ja que ho haurem de fer en un parell de vegades, per aquest motiu no tenim clar quantes en necessitarem ja que les farem segons si veim que fan algun joc que crida l’atenció dins l’escola... el que si tenim clar és que farem les gravacions dins l’escola, el temps del pati o algun moment que poguem agafar-los per poder conversar sobre el joc

·      Determinau quines imatges voleu mostrar i perquè

Nosaltres estam interessades en mostrar imatges del joc (qualsevol tipus de joc) i de les conversacions que puguin tenir dos infants sobre el joc, sobre que els hi agrada més jugar, amb qui...

·      Decidiu quins seran els destinataris del documental i el temps estimat de durada

Els destinataris són mestres i futurs mestres.

La duració aproximada del documental pensam que és aproximadament d’uns 20 minuts.

·         Feis una previsió del material que necessitareu

Material necessari: càmeres per enregistrar i fulls d’autorització per a les famílies

 

La competència que es treballa en aquest cas és la 1.2 i 2.5(Ja que amb aquesta activitat hem pensat coses que ens poden ser profitoses i que a la vegada són necessàries per una bona actuació així com també pensam amb coses que ens poden ser bones per el nostre futur com a mestras, inclús ens hem plantejat dubtes i hem evitat coses que alomillor els nins no ens haguessin respòs amb aquest documental)

dijous, 18 d’abril del 2013

IDEES IMPORTANTS SOBRE ESPAI I TEMPS

Tres idees sintetitzades de la classe anterior sobre aquest tema que m'han cridat l'atenció són:
 
- Importància de l'aula: l'aula diu molt de l'educació que s'imparteix en ella. S'han de tenir present la decoració que es penja, perquè aquesta decoració, segons l'època s'ha de saber que s'han de tenir unes coses o unes altres... és molt important estar pendent d'aquesta i tenir en compte l'opinió també dels infants en el moment de decorar.
 
Importància dels horaris: és clau en qualsvol escola o escoleta una estructuració correcte dels horaris, amb activitats diferents i que en aquest (sobretot amb els més petits) hi hagi una part que es dedica a cobrir les necessitats bàsiques dels infants. És també de molta importància que es tengui en compte que entre coses i pot haver vincles família-escola-infants.
 
- Un bon ESPAI I TEMPS dona bons vincles de qualitat (essencials en l'educació).




He triat la competència 1.4 ( ja que amb l'horari que es va mostrar dins l'aula en la classe anterior, vaig poder treure conclusions sobre coses bones o dolentes dels horaris i sobretot amb el que m'han ensenyat al llarg del temps i amb l'experiència que tenc amb aquest tema).

dimarts, 9 d’abril del 2013

PRIMERES IDEES SOBRE EL DOCUMENTAL

COMPONENTS DEL GRUP: Xisca Serra, Marina Noguera, Sonia Sebastián, Marga Xamena i Kika Ripoll.

TEMA DEL DOCUMENTAL: La visió dels infants sobre el joc


El documental tracta de fer una entrevista a nins i nines de 2-3 anys, a través de les quals es vol aconseguir saber quina és la importància del joc per els infants a través de la perspectiva d'ells mateixos.

Alguns exeples de possibles preguntes per la entrevista són:

- A què t'agrada jugar? per què?
- A què jugues a l'escoleta?
- Amb qui jugues?
- A què jugues a casa? amb qui?
- On t'agrada jugar més?
- T'agrada jugar sol?...

Algunes d'aquestes preguntes estaran plantejades a un sol nin o nina i altres a dos nins o nines junts i d'aquesta forma arribar a aconseguir un diàleg entre ells sobre el joc.

En aquest cas consider que treballam la competència  2.3 (nosaltres sabem la base teòrica sobre el joc i volem aprendre la pràctica a través de la visió dels infants)

ESTUDI D'UN CAS


Ens trobem amb el següent cas:
Cada dia a l'escola sortim al pati. Tots sabem que per sortir al pati hi ha una forma de fer-ho que tots han de respectar: LA FILA.
Els nins sabem que s'han de posar en fila un després de l'altre i d'aquesta forma fer la fila. En Joan, Miquel i Vicenç enlloc de posar-se en fila el que fan és posar-se un devora de l'altre, de tal forma que desbaraten als seus companys que ja estan en fila, cosa que fa que la fila en molt poc temps deixi de ser correcte i tothom va com vol.
La mestra veu com cada dia que intenta que vagi millor tot això, hi ha nins que desbaraten la fila així que un dia esta atenta observant mem qui és que fa això i aconsegueix veure als 3 nins. En veu alta i cridant els hi diu que mirin als altres com ho fan, que ells ho fan molt malament i en canvi els seus companys molt bé.
A través d'aquest cas (fictici) reflexionem i valorem l'actuació de la mestra, les seves creences i quins són els seus referents teòrics. Finalment formulem una sèrie de preguntes per ajudar a aquesta mestra a millorar i reflexionar la seva pràctica com a docent.
Juntament amb la meva companya, vàrem estudiar el cas i vàrem arribar a la conclusió que la creença és que es sol pensar que quan més es crida els nins més callen (això és el que es pensa). La nostra opinió és que per molt que es cridi no té un perquè ho facin millor ni ho entenguin millor. Si l'objectiu és arribar a un lloc no té un perquè arribar d'aquesta forma si es pensa que serà més ràpid.
Els seus referents teòrics són la importància per les rutines, de fer les coses cada dia així com toquen, seguint un ordre (en aquest cas sortir un darrera de l'altre, col·locats...)
Les possibles preguntes que ens vàrem formular per fer reflexionar a la mestra són:
- Per què actues així?
- És necessari cridar per fer entendre?
- Creus que ho entenen millor si crides?
- Té algun sentit per tu, posar la veu més alta que ells?
- Per què creus que no es col·loquen com toca?...
Les competències triades són: 2.7 (amb aquest cas he pogut pensar errors que he comès i formes de poder millorar-ho) i 4.2 (Amb aquest cas he pogut observar bones pràctiques encara que sigui d'un cas que no és real)

dimecres, 13 de març del 2013

ESTRATÈGIES PER A TREBALLAR COMPETÈNCIES

Partint de la valoració primera que vaig fer en el blog, vàreu poder veure com no vaig poder parlar de  totes les competències, ja que algunes no les tenia assolides. Les que no tenc assolides es perquè són punts febles que necessiten d’unes estratègies per poder ser millorades i per tant, a continuació venen determinades les estratègies que pens que es poden treballar per millorar a poc a poc aquests punts febles:

Primer de tot parlaré de la competència que fa referència a tot el que és la documentació de centre. Aquesta és una de les competències que crec que no he assolit. Per millorar la competència aquesta, pens que és essencial mostrar més interès per tot aquest tema, tenir més curiositat per saber més, però sobretot mai pensar que allò que pugui dir no és important ja que la meva idea pot ajudar tant o més que la de qualsevol altre. Crec que per aconseguir això és necessari l’implicació de TOT el personal de l’escola no només de la directora i coordinadora en el moment de fer documentació, donar idees, fer distribucions...

Un altre punt feble és el que fa referència a demanar ajuda a companys i professionals. Des de el primer dia se que és molt important (i crec que hi ha moments en que som competent en aquest sentit, però en canvi hi ha altres en que crec que no). Tots ens poden ajudar i que millor que demanar ajuda a un company però a la vegada hi ha moltes ocasions en que segons quines coses si que em costa molt més demanar ajuda, per tant pens que per treballar això cal partir de que tots siguem empàtics i ajudar quan els altres ho demanin i així serem ajudats en el moment que ho demanem nosaltres.

La família seria una altre competència per ser treballada i millorada. Es molt important posar-se al seu lloc, ajudar-los perquè pens que hi ha moments que no saben com actuar i és necessari motivar-los perquè s’impliquin en la valoració de la construcció dels coneixements. Hem de saber que coses que per nosaltres que estem ficats dins el tema d’educació els pares poden no entendre-ho per tant podem ajudar-los a traves de documentació, llibres... que tenim per fer entendre alguna cosa.

La darrera competència que crec que la tenc com a un punt feble és la de la utilització de les noves tecnologies. En el dia dia, els més grans si que pens que és necessària treballar-les  per després poder ser treballades amb els més petits. Aprendre i investigar sobre les coses noves que van sorgint en torn a aquest tema  és clau per després poder treballar amb els nins segons el seu nivell.
 
Les competències treballades en aquesta entrada són les 2.3 (ja que tot això són coses que vull aprendre i objectius que tenc a assolir) i la competència 2.7 (ja que tot això és una petita reflexió sobre tot allò que vull anar millorant a poc a poc)

dimarts, 5 de març del 2013

NARRACIÓ D'UNA OBSERVACIÓ D'AULA

L'observació que a continuació ve detallada, es tracta d'una sessió de psicomotricitat d'una aula de nins i nines de  4 anys. En la narració es pot observar com actua detalladament en Marc però també que fan la resta de companys de  classe.
 
La sessió comença amb el ritual d’entrada, on tots es seuen en rotllana i quan n’Antònia (que fa de cointerventora )mostra els seus calcetins ells s’han de aixecar i dir el seu nom i na Xisca (que també fa de cointerventora )els hi posa una etiqueta amb el seu nom. En Marc no ha duit calcetins i quan li demanen si es vol posar un dels qui tenen allà per si algú oblida els seus, ell diu si si!.
Abans de començar na Maria  José (psicomotricista) els hi demana si recorden allò que no es pot fer i tots diuen que si que ho saben, en Marc diu que si que ho sap ( i en veu baixa diu que no es poden estirar els cabells). Quan varen acabar de parlar del que no es podia fer tots es varen situar damunt la retxa blava que hi ha a la sala, és la retxa de sortida. En Marc es situa damunt ella i pega bots tocant als dos companys que té al costat. Quan es dona el “SUS”, en Marc és el primer en arribar a els coixins i vol tombar la torre, però na Maria José ajuda a que no ho faci, ell empeny fins que acaba tirant un tros de la torre de coixins. Quan ja ha tirat tots els coixins, veu que hi ha una capsa amb teles les mira no les toca i se’n va cap a na Maria José  que encara segueix jugant amb els coixins i es posa a jugar  amb ella. En Marc li demana a na Maria José si pot jugar amb les mantes, ella li diu que allò no són mantes que són teles i que si que hi pot jugar. En marc es dirigeix cap a les teles i agafa una que és de color vermell i se la posa per el coll com si fos una capa, i li diu a na Xisca: ho veus com m’ho he posat?...
Quan ja s’ha posat complements se’n va cap al matalàs i es tira tres vegades , després puja a les espatlleres i es tira en planxa i torna una altre vegada a la capsa a cercar més material, en aquest cas una corda de color blau i just quan ha acabat de agafar-la ell tot sol fa una espècie de lluita amb la corda, mentre en Marcos l’observa; tot seguit es puja damunt els coixins i diu SUPERMAN!! Amb la corda i la capa posades.
En Marc es puja al matalàs, després baixa, s’amaga davall ella mentre els seus companys ho veuen i uns quants es tiren damunt d’ell. Un dels companys li vol agafar la corda però ell ni li vol deixar, li estiren de tal manera que a en Marc li prenen la corda i ell corr darrera el seu company per agafar-la. Així com el seu company se’n va amb la corda, en Marc s’enganxa a la corda mentres l’estiren arrossegant-se per la superfície de la sala, i li recorda que aquesta és la seva i que dins la capsa hi ha més cordes (estan situats devora de la capsa on hi ha teles i cordes), cosa que fa que el seu company de classe amolli la corda blava i aquesta torni a estar en possessió den Marc.
En Marc torna jugar amb els seus complements, continua  i es puja a les espatlleres de panxa, quan és a dalt deixa la seva corda a un altre nin i va a cercar teles, agafa una tela de color verd, li demana a na Xisca que li posi, na Xisca li lleva la que duu per el coll per posar-li be però ell li agafa i se la torna a posar i sen va corrent cap a les escaletes de fusta, travessa, bota i torna cap a na Xisca perquè  li col·loqui la capa(ella li col·loca), la mira i li diu que ara ja va be, torna a pujar a les espatlleres estirant una corda que duu un company seu amb les mans. Na Maria José és allà el toca i li col·loca els pantalons que li cauen, després baixa cap avall i es posa a córrer cap el final de la sala i es posa a jugar amb unes rets que hi ha en el final de la sala. Amb ell hi ha tres companys més i el que fan és anar corrent cap a l’altre banda de sala, van a les espatlleres, es tira de cap, torna a la porteria, es tira en els coixins i puja les espatlleres, es tira de cap i torna cap a la porteria amb la corda  i mentre fa el camí li cau en terra segueix anant a la porteria i després torna cap al lloc on ha caigut la corda (entre la porteria i els coixins) l’agafa i sembla que continua amb el camí fins a les espatlleres, però com que veu que n’Hugo i un altre van cap a la porteria, ell canvia el seu destí per anar amb ells i els tres van a la porteria i segueixen la ruta: porteria – coixins – espatllera - es tira de cap-porteria...
Hi ha un grup de nins/es que van asseguts damunt una tela i amb  una corda, na Maria José els estira, en Marc vol pujar damunt la tela però no li deixen, na Maria José li diu que l’ajudi a estirar que ja pujarà després però ell això no li  va be i segueix amb el seu joc: de la porteria als coixins i cap a l’espatllera... En una estona na Maria José el torna a cridar perquè l’ajudi amb els seus companys a estirar-los i ell aquest cop si que l’ajuda, corr i estira amb molta força, però la capa li molesta i na Maria José li enganxa. Els nins que estan asseguts damunt la tela esperen  per ser estirats i en Marc torna a estirar, els hi fa fer un recorregut.
N’Antònia també fa igual, estira a nins i nines de la classe amb una corda i a en Marc li fa ganes anar amb ells i es junta amb el grup. En aquest cas el deixen anar a damunt la tela i ser estirat en lloc de estirar. La cointerventora demana si estan preparats diuen que si i en Marc mentre és estirat va allargat estirat un poc damunt el seu company mentre l’estiren, van fins a la porteria i allà es troba amb un company que juga amb la “seva” corda de color blau. Tenen una petita discussió en Marc amb un company seu per la corda (...)
N’Antònia torna a estirar a en Marc amb la tela, però ell vol estirar i ho vol fer tot sol, i ho intenta però com que veu que no li va be estiren n’Antònia i ell una altre vegada i fan una volta.
En Marc, ja ha deixat d’anar amb les teles i ser estirat i el que decideix fer es pujar a les espatlleres, puja i baixa un parell de vegades, en un moment donat s’agafa de la corda na Danielle que li vol llevar la corda i ell no ho vol i s’enfada, ja que no li vol deixar i li intenta pegar però en Marc es avisat per n’Antònia de que no es pega, en Marc acota el cap i torna a pujar i baixar  3 o 4 vegades de les espatlleres per avall jugant amb la corda i pegant bots.
A la dreta de les espatlleres hi ha la gran majoria dels nins que juguen a botar damunt el lleva pors. En Marc intenta pujar per les escales que hi ha devora, però com que no li va be es pujar(hi ha molts de nins i no pot passar) puja per el lleva pors, es posa en posició per començar a jugar com juguen els altres. N’Antònia i na Xisca aguanten una corda diuen el nom del nin que li toca jugar i quan li toca botar diuen JA!. En Marc ja avisa de que després den Nico va ell, inclús no espera ni que li diguin JA! I ja s’ha tirar just quan en Nico s’ha retirat. Un altre cop torna a fer el mateix puja per les espatlleres i no han botat ni dos companys més quan ell ja diu que li torna a tocar botar; les cointerventores fan que esperi el seu torn ja que hi ha molts de nins que fa un ratet que esperen.
Com que en Marc veu que hi ha molta gent que espera per botar i que van abans d’ell, el que fa es asseure’s a l’escala i simula com si pescas i li diu a n’Antònia: jas un peix Antònia!... en Marc queda una bona estona pescant dient a un company seu que vol pescar “un tiburón y un pez”. En Marc es cansa de pescar i diu que li torna a tocar botar però aquest cop amb en José avisant des de un principi que quan li toqui botar ho farà amb sa corda blava.
En un moment donat de la sessió les cointerventores decideixen acabar amb aquest joc, en Marc no ho vol s’enfada perquè vol seguir botant... N’Antònia i na Xisca se’n van i en Marc en vista de que ja no pot botar més, decideix seguir pescant com ho feia abans i parla amb un amic seu dient, que ha pescat un tiburó super gros!!
Na Maria José li diu a en Marc que ha de fer un STOP! Ja que s’ha de col·locar els pantalons perquè li cauen. Ell fa com si no l’hagués escoltada i na María José l’agafa d’un braç i li diu que es col·loqui be (ell obeeix).
Una vegada ja l’han col·locat comença a córrer i fa el recorregut de les espatlleres a pegar un bot als coixins, i dels coixins a les espatlleres.
Ja casi finalitzant la sessió hi ha un disputa entre en Marc i en Nico on lluiten per les cordes i tot acaba amb en Marc plorant perquè en Nico li ha mossegat a una cama. Na Maria José ha sabut de la disputa entre ells dos i crida en veu alta; MARC I NICO!!!, ells no escolten i no s’acosten a ella així que ella s’acosta per saber mem que és el que ha passat, els seu a un raconet, li lleva la capa a en Marc i xerren un ratet (recordant-li que han de xerrar primer un i després l’altre).
Quan ja han acabat de xerrar i que ella ja més o manco ja sap el que ha passat diu que es poden aixecar però que no es pega. En Marc lo primer de tot que fa es posar-se la capai córrer cap a la porteria amb en Nico i en José, jugant els tres amb la mateixa corda i anant de les espatlleres a la porteria.
Na Maria José diu que ja és hora d’arraconar i en Marc no escolta i segueix jugant corrent de les espatlleres a la porteria. Na María José diu 1,2,3...i en Marc corr sabent que ja es perquè se’n van. Na María José els hi recorda que les cordes i teles van al seu lloc, dins la capsa, en Marc li duu i la deixa al seu lloc.
L’Acomiadament es fa en rotllana on s’han de llevar els calcetins i enrrodillar-los (en Marc necessita ajuda) ho aconsegueix es va a posar les sabates i tot d’una se les ha pposat torna a la rotllana i dona la mà a na María José i acaben la sessió.

divendres, 1 de març del 2013

PUNT DE PARTIDA ENVERS LES COMPETÈNCIES


Primer de tot partiré explicant que en aquest moment  jo no estic fent practiques, ja que aquestes les tenc convalidades del cicle formatiu de grau superior d’educació infantil, per tant parlaré des de la meva experiència quan les vaig fer en el seu moment o de la feina que he fet en escoletes.

Les competències esmentades, les quals treballarem a reflexió i innovació, se que són molt importants treballar-les, reflexionar sobre les que ja tenc adquirides i aprendre de les que crec que encara no he adquirit.

Des de fa molt de temps pens que el meu aprenentatge és suficientment autònom i que jo en sí som autònoma. M’agrada molt aconseguir les coses per jo mateixa i sobretot quan veus que després de tot allò que creies que no podies aconseguir, tampoc és tan difícil aconseguir-ho amb èxit, ja que pens que d’aquesta forma es demostra que si ens esforcem i cercam podem aconseguir-ho, però saber en tot moment que l’ajuda dels altres i l’experiència d’altres mestres ens ajuda també a formar-nos.

Des de sempre he pensat de la importància que té el fer una recerca d’informació, però fer aquesta amb CRITERI,  per això de la importància que és cercar, revisar, contrastar... (sobretot jo en aquest cas amb revistes o inclús amb les noves tecnologies que hi ha en l’actualitat, com puguin ser pàgines webs, llibres online...). L’ajuda de tot això, ja sigui per augmentar la informació de la que disposem, contrastar-la... ens poden ajudar a resoldre qualsevol dubte que tinguem.

Jo sempre he tingut clar que tenc unes coses que se me donen millor que unes altres i que hi ha coses que les puc demostrar molt millor que unes altres. Valor quan veig que desenvolupo correctament aquelles coses que vull demostrar, però se que quan no és així com voldria es important augmentar el propi procés amb diferents sistemes (ajudes).

Fins ara crec que he estat una persona creativa en el moment de treballar amb els infants i se de la importància que té el saber treballar amb ells, ser creativa per poder cridar l’atenció dels més petits però sempre tenint en compte el seu nivell, i fins on poden i volen arribar.

Els mestres pens que hem de saber treballar junts, que això és essencial en aquesta professió que s’ha de saber ensenyar i compartir amb els companys de feina i demanar ajuda quan és hora.