NARRACIÓ D'UNA OBSERVACIÓ D'AULA

L'observació que a continuació ve detallada, es tracta d'una sessió de psicomotricitat d'una aula de nins i nines de  4 anys. En la narració es pot observar com actua detalladament en Marc però també que fan la resta de companys de  classe.

 

La sessió comença amb el ritual d’entrada, on tots es seuen en rotllana i quan n’Antònia (que fa de cointerventora )mostra els seus calcetins ells s’han de aixecar i dir el seu nom i na Xisca (que també fa de cointerventora )els hi posa una etiqueta amb el seu nom. En Marc no ha duit calcetins i quan li demanen si es vol posar un dels qui tenen allà per si algú oblida els seus, ell diu si si!.

Abans de començar na Maria  José (psicomotricista) els hi demana si recorden allò que no es pot fer i tots diuen que si que ho saben, en Marc diu que si que ho sap ( i en veu baixa diu que no es poden estirar els cabells). Quan varen acabar de parlar del que no es podia fer tots es varen situar damunt la retxa blava que hi ha a la sala, és la retxa de sortida. En Marc es situa damunt ella i pega bots tocant als dos companys que té al costat. Quan es dona el “SUS”, en Marc és el primer en arribar a els coixins i vol tombar la torre, però na Maria José ajuda a que no ho faci, ell empeny fins que acaba tirant un tros de la torre de coixins. Quan ja ha tirat tots els coixins, veu que hi ha una capsa amb teles les mira no les toca i se’n va cap a na Maria José  que encara segueix jugant amb els coixins i es posa a jugar  amb ella. En Marc li demana a na Maria José si pot jugar amb les mantes, ella li diu que allò no són mantes que són teles i que si que hi pot jugar. En marc es dirigeix cap a les teles i agafa una que és de color vermell i se la posa per el coll com si fos una capa, i li diu a na Xisca: ho veus com m’ho he posat?...

Quan ja s’ha posat complements se’n va cap al matalàs i es tira tres vegades , després puja a les espatlleres i es tira en planxa i torna una altre vegada a la capsa a cercar més material, en aquest cas una corda de color blau i just quan ha acabat de agafar-la ell tot sol fa una espècie de lluita amb la corda, mentre en Marcos l’observa; tot seguit es puja damunt els coixins i diu SUPERMAN!! Amb la corda i la capa posades.

En Marc es puja al matalàs, després baixa, s’amaga davall ella mentre els seus companys ho veuen i uns quants es tiren damunt d’ell. Un dels companys li vol agafar la corda però ell ni li vol deixar, li estiren de tal manera que a en Marc li prenen la corda i ell corr darrera el seu company per agafar-la. Així com el seu company se’n va amb la corda, en Marc s’enganxa a la corda mentres l’estiren arrossegant-se per la superfície de la sala, i li recorda que aquesta és la seva i que dins la capsa hi ha més cordes (estan situats devora de la capsa on hi ha teles i cordes), cosa que fa que el seu company de classe amolli la corda blava i aquesta torni a estar en possessió den Marc.

En Marc torna jugar amb els seus complements, continua  i es puja a les espatlleres de panxa, quan és a dalt deixa la seva corda a un altre nin i va a cercar teles, agafa una tela de color verd, li demana a na Xisca que li posi, na Xisca li lleva la que duu per el coll per posar-li be però ell li agafa i se la torna a posar i sen va corrent cap a les escaletes de fusta, travessa, bota i torna cap a na Xisca perquè  li col·loqui la capa(ella li col·loca), la mira i li diu que ara ja va be, torna a pujar a les espatlleres estirant una corda que duu un company seu amb les mans. Na Maria José és allà el toca i li col·loca els pantalons que li cauen, després baixa cap avall i es posa a córrer cap el final de la sala i es posa a jugar amb unes rets que hi ha en el final de la sala. Amb ell hi ha tres companys més i el que fan és anar corrent cap a l’altre banda de sala, van a les espatlleres, es tira de cap, torna a la porteria, es tira en els coixins i puja les espatlleres, es tira de cap i torna cap a la porteria amb la corda  i mentre fa el camí li cau en terra segueix anant a la porteria i després torna cap al lloc on ha caigut la corda (entre la porteria i els coixins) l’agafa i sembla que continua amb el camí fins a les espatlleres, però com que veu que n’Hugo i un altre van cap a la porteria, ell canvia el seu destí per anar amb ells i els tres van a la porteria i segueixen la ruta: porteria – coixins – espatllera - es tira de cap-porteria...

Hi ha un grup de nins/es que van asseguts damunt una tela i amb  una corda, na Maria José els estira, en Marc vol pujar damunt la tela però no li deixen, na Maria José li diu que l’ajudi a estirar que ja pujarà després però ell això no li  va be i segueix amb el seu joc: de la porteria als coixins i cap a l’espatllera... En una estona na Maria José el torna a cridar perquè l’ajudi amb els seus companys a estirar-los i ell aquest cop si que l’ajuda, corr i estira amb molta força, però la capa li molesta i na Maria José li enganxa. Els nins que estan asseguts damunt la tela esperen  per ser estirats i en Marc torna a estirar, els hi fa fer un recorregut.

N’Antònia també fa igual, estira a nins i nines de la classe amb una corda i a en Marc li fa ganes anar amb ells i es junta amb el grup. En aquest cas el deixen anar a damunt la tela i ser estirat en lloc de estirar. La cointerventora demana si estan preparats diuen que si i en Marc mentre és estirat va allargat estirat un poc damunt el seu company mentre l’estiren, van fins a la porteria i allà es troba amb un company que juga amb la “seva” corda de color blau. Tenen una petita discussió en Marc amb un company seu per la corda (...)

N’Antònia torna a estirar a en Marc amb la tela, però ell vol estirar i ho vol fer tot sol, i ho intenta però com que veu que no li va be estiren n’Antònia i ell una altre vegada i fan una volta.

En Marc, ja ha deixat d’anar amb les teles i ser estirat i el que decideix fer es pujar a les espatlleres, puja i baixa un parell de vegades, en un moment donat s’agafa de la corda na Danielle que li vol llevar la corda i ell no ho vol i s’enfada, ja que no li vol deixar i li intenta pegar però en Marc es avisat per n’Antònia de que no es pega, en Marc acota el cap i torna a pujar i baixar  3 o 4 vegades de les espatlleres per avall jugant amb la corda i pegant bots.

A la dreta de les espatlleres hi ha la gran majoria dels nins que juguen a botar damunt el lleva pors. En Marc intenta pujar per les escales que hi ha devora, però com que no li va be es pujar(hi ha molts de nins i no pot passar) puja per el lleva pors, es posa en posició per començar a jugar com juguen els altres. N’Antònia i na Xisca aguanten una corda diuen el nom del nin que li toca jugar i quan li toca botar diuen JA!. En Marc ja avisa de que després den Nico va ell, inclús no espera ni que li diguin JA! I ja s’ha tirar just quan en Nico s’ha retirat. Un altre cop torna a fer el mateix puja per les espatlleres i no han botat ni dos companys més quan ell ja diu que li torna a tocar botar; les cointerventores fan que esperi el seu torn ja que hi ha molts de nins que fa un ratet que esperen.

Com que en Marc veu que hi ha molta gent que espera per botar i que van abans d’ell, el que fa es asseure’s a l’escala i simula com si pescas i li diu a n’Antònia: jas un peix Antònia!... en Marc queda una bona estona pescant dient a un company seu que vol pescar “un tiburón y un pez”. En Marc es cansa de pescar i diu que li torna a tocar botar però aquest cop amb en José avisant des de un principi que quan li toqui botar ho farà amb sa corda blava.

En un moment donat de la sessió les cointerventores decideixen acabar amb aquest joc, en Marc no ho vol s’enfada perquè vol seguir botant... N’Antònia i na Xisca se’n van i en Marc en vista de que ja no pot botar més, decideix seguir pescant com ho feia abans i parla amb un amic seu dient, que ha pescat un tiburó super gros!!

Na Maria José li diu a en Marc que ha de fer un STOP! Ja que s’ha de col·locar els pantalons perquè li cauen. Ell fa com si no l’hagués escoltada i na María José l’agafa d’un braç i li diu que es col·loqui be (ell obeeix).

Una vegada ja l’han col·locat comença a córrer i fa el recorregut de les espatlleres a pegar un bot als coixins, i dels coixins a les espatlleres.

Ja casi finalitzant la sessió hi ha un disputa entre en Marc i en Nico on lluiten per les cordes i tot acaba amb en Marc plorant perquè en Nico li ha mossegat a una cama. Na Maria José ha sabut de la disputa entre ells dos i crida en veu alta; MARC I NICO!!!, ells no escolten i no s’acosten a ella així que ella s’acosta per saber mem que és el que ha passat, els seu a un raconet, li lleva la capa a en Marc i xerren un ratet (recordant-li que han de xerrar primer un i després l’altre).

Quan ja han acabat de xerrar i que ella ja més o manco ja sap el que ha passat diu que es poden aixecar però que no es pega. En Marc lo primer de tot que fa es posar-se la capai córrer cap a la porteria amb en Nico i en José, jugant els tres amb la mateixa corda i anant de les espatlleres a la porteria.

Na Maria José diu que ja és hora d’arraconar i en Marc no escolta i segueix jugant corrent de les espatlleres a la porteria. Na María José diu 1,2,3...i en Marc corr sabent que ja es perquè se’n van. Na María José els hi recorda que les cordes i teles van al seu lloc, dins la capsa, en Marc li duu i la deixa al seu lloc.

L’Acomiadament es fa en rotllana on s’han de llevar els calcetins i enrrodillar-los (en Marc necessita ajuda) ho aconsegueix es va a posar les sabates i tot d’una se les ha pposat torna a la rotllana i dona la mà a na María José i acaben la sessió.