L'observació que a continuació ve detallada, es tracta d'una sessió de psicomotricitat d'una aula de nins i nines de 4 anys. En la narració es pot observar com actua detalladament en Marc però també que fan la resta de companys de classe.
La sessió comença
amb el ritual d’entrada, on tots es seuen en rotllana i quan n’Antònia (que fa
de cointerventora )mostra els seus calcetins ells s’han de aixecar i dir el seu
nom i na Xisca (que també fa de cointerventora )els hi posa una etiqueta amb el
seu nom. En Marc no ha duit calcetins i quan li demanen si es vol posar un dels
qui tenen allà per si algú oblida els seus, ell diu si si!.
Abans de començar
na Maria José (psicomotricista) els hi
demana si recorden allò que no es pot fer i tots diuen que si que ho saben, en
Marc diu que si que ho sap ( i en veu baixa diu que no es poden estirar els
cabells). Quan varen acabar de parlar del que no es podia fer tots es varen
situar damunt la retxa blava que hi ha a la sala, és la retxa de sortida. En
Marc es situa damunt ella i pega bots tocant als dos companys que té al costat.
Quan es dona el “SUS”, en Marc és el primer en arribar a els coixins i vol
tombar la torre, però na Maria José ajuda a que no ho faci, ell empeny fins que
acaba tirant un tros de la torre de coixins. Quan ja ha tirat tots els coixins,
veu que hi ha una capsa amb teles les mira no les toca i se’n va cap a na Maria
José que encara segueix jugant amb els
coixins i es posa a jugar amb ella. En
Marc li demana a na Maria José si pot jugar amb les mantes, ella li diu que
allò no són mantes que són teles i que si que hi pot jugar. En marc es dirigeix
cap a les teles i agafa una que és de color vermell i se la posa per el coll
com si fos una capa, i li diu a na Xisca: ho veus com m’ho he posat?...
Quan ja s’ha posat
complements se’n va cap al matalàs i es tira tres vegades , després puja a les
espatlleres i es tira en planxa i torna una altre vegada a la capsa a cercar
més material, en aquest cas una corda de color blau i just quan ha acabat de
agafar-la ell tot sol fa una espècie de lluita amb la corda, mentre en Marcos
l’observa; tot seguit es puja damunt els coixins i diu SUPERMAN!! Amb la corda
i la capa posades.
En Marc es puja al
matalàs, després baixa, s’amaga davall ella mentre els seus companys ho veuen i
uns quants es tiren damunt d’ell. Un dels companys li vol agafar la corda però
ell ni li vol deixar, li estiren de tal manera que a en Marc li prenen la corda
i ell corr darrera el seu company per agafar-la. Així com el seu company se’n
va amb la corda, en Marc s’enganxa a la corda mentres l’estiren arrossegant-se
per la superfície de la sala, i li recorda que aquesta és la seva i que dins la
capsa hi ha més cordes (estan situats devora de la capsa on hi ha teles i
cordes), cosa que fa que el seu company de classe amolli la corda blava i
aquesta torni a estar en possessió den Marc.
En Marc torna jugar
amb els seus complements, continua i es
puja a les espatlleres de panxa, quan és a dalt deixa la seva corda a un altre
nin i va a cercar teles, agafa una tela de color verd, li demana a na Xisca que
li posi, na Xisca li lleva la que duu per el coll per posar-li be però ell li
agafa i se la torna a posar i sen va corrent cap a les escaletes de fusta,
travessa, bota i torna cap a na Xisca perquè
li col·loqui la capa(ella li col·loca), la mira i li diu que ara ja va
be, torna a pujar a les espatlleres estirant una corda que duu un company seu
amb les mans. Na Maria José és allà el toca i li col·loca els pantalons que li
cauen, després baixa cap avall i es posa a córrer cap el final de la sala i es
posa a jugar amb unes rets que hi ha en el final de la sala. Amb ell hi ha tres
companys més i el que fan és anar corrent cap a l’altre banda de sala, van a
les espatlleres, es tira de cap, torna a la porteria, es tira en els coixins i
puja les espatlleres, es tira de cap i torna cap a la porteria amb la
corda i mentre fa el camí li cau en
terra segueix anant a la porteria i després torna cap al lloc on ha caigut la
corda (entre la porteria i els coixins) l’agafa i sembla que continua amb el
camí fins a les espatlleres, però com que veu que n’Hugo i un altre van cap a
la porteria, ell canvia el seu destí per anar amb ells i els tres van a la
porteria i segueixen la ruta: porteria – coixins – espatllera - es tira de
cap-porteria...
Hi ha un grup de
nins/es que van asseguts damunt una tela i amb
una corda, na Maria José els estira, en Marc vol pujar damunt la tela
però no li deixen, na Maria José li diu que l’ajudi a estirar que ja pujarà
després però ell això no li va be i
segueix amb el seu joc: de la porteria als coixins i cap a l’espatllera... En
una estona na Maria José el torna a cridar perquè l’ajudi amb els seus companys
a estirar-los i ell aquest cop si que l’ajuda, corr i estira amb molta força,
però la capa li molesta i na Maria José li enganxa. Els nins que estan asseguts
damunt la tela esperen per ser estirats
i en Marc torna a estirar, els hi fa fer un recorregut.
N’Antònia també fa
igual, estira a nins i nines de la classe amb una corda i a en Marc li fa ganes
anar amb ells i es junta amb el grup. En aquest cas el deixen anar a damunt la
tela i ser estirat en lloc de estirar. La cointerventora demana si estan
preparats diuen que si i en Marc mentre és estirat va allargat estirat un poc
damunt el seu company mentre l’estiren, van fins a la porteria i allà es troba
amb un company que juga amb la “seva” corda de color blau. Tenen una petita
discussió en Marc amb un company seu per la corda (...)
N’Antònia torna a
estirar a en Marc amb la tela, però ell vol estirar i ho vol fer tot sol, i ho
intenta però com que veu que no li va be estiren n’Antònia i ell una altre
vegada i fan una volta.
En Marc, ja ha
deixat d’anar amb les teles i ser estirat i el que decideix fer es pujar a les
espatlleres, puja i baixa un parell de vegades, en un moment donat s’agafa de
la corda na Danielle que li vol llevar la corda i ell no ho vol i s’enfada, ja
que no li vol deixar i li intenta pegar però en Marc es avisat per n’Antònia de
que no es pega, en Marc acota el cap i torna a pujar i baixar 3 o 4 vegades de les espatlleres per avall
jugant amb la corda i pegant bots.
A la dreta de les
espatlleres hi ha la gran majoria dels nins que juguen a botar damunt el lleva
pors. En Marc intenta pujar per les escales que hi ha devora, però com que no
li va be es pujar(hi ha molts de nins i no pot passar) puja per el lleva pors,
es posa en posició per començar a jugar com juguen els altres. N’Antònia i na
Xisca aguanten una corda diuen el nom del nin que li toca jugar i quan li toca
botar diuen JA!. En Marc ja avisa de que després den Nico va ell, inclús no
espera ni que li diguin JA! I ja s’ha tirar just quan en Nico s’ha retirat. Un
altre cop torna a fer el mateix puja per les espatlleres i no han botat ni dos
companys més quan ell ja diu que li torna a tocar botar; les cointerventores
fan que esperi el seu torn ja que hi ha molts de nins que fa un ratet que
esperen.
Com que en Marc veu
que hi ha molta gent que espera per botar i que van abans d’ell, el que fa es
asseure’s a l’escala i simula com si pescas i li diu a n’Antònia: jas un peix
Antònia!... en Marc queda una bona estona pescant dient a un company seu que
vol pescar “un tiburón y un pez”. En Marc es cansa de pescar i diu que li torna
a tocar botar però aquest cop amb en José avisant des de un principi que quan
li toqui botar ho farà amb sa corda blava.
En un moment donat
de la sessió les cointerventores decideixen acabar amb aquest joc, en Marc no
ho vol s’enfada perquè vol seguir botant... N’Antònia i na Xisca se’n van i en
Marc en vista de que ja no pot botar més, decideix seguir pescant com ho feia
abans i parla amb un amic seu dient, que ha pescat un tiburó super gros!!
Na Maria José li
diu a en Marc que ha de fer un STOP! Ja que s’ha de col·locar els pantalons
perquè li cauen. Ell fa com si no l’hagués escoltada i na María José l’agafa
d’un braç i li diu que es col·loqui be (ell obeeix).
Una vegada ja l’han
col·locat comença a córrer i fa el recorregut de les espatlleres a pegar un bot
als coixins, i dels coixins a les espatlleres.
Ja casi finalitzant
la sessió hi ha un disputa entre en Marc i en Nico on lluiten per les cordes i
tot acaba amb en Marc plorant perquè en Nico li ha mossegat a una cama. Na
Maria José ha sabut de la disputa entre ells dos i crida en veu alta; MARC I
NICO!!!, ells no escolten i no s’acosten a ella així que ella s’acosta per
saber mem que és el que ha passat, els seu a un raconet, li lleva la capa a en
Marc i xerren un ratet (recordant-li que han de xerrar primer un i després
l’altre).
Quan ja han acabat
de xerrar i que ella ja més o manco ja sap el que ha passat diu que es poden
aixecar però que no es pega. En Marc lo primer de tot que fa es posar-se la capai
córrer cap a la porteria amb en Nico i en José, jugant els tres amb la mateixa
corda i anant de les espatlleres a la porteria.
Na Maria José diu
que ja és hora d’arraconar i en Marc no escolta i segueix jugant corrent de les
espatlleres a la porteria. Na María José diu 1,2,3...i en Marc corr sabent que
ja es perquè se’n van. Na María José els hi recorda que les cordes i teles van
al seu lloc, dins la capsa, en Marc li duu i la deixa al seu lloc.
L’Acomiadament es
fa en rotllana on s’han de llevar els calcetins i enrrodillar-los (en Marc
necessita ajuda) ho aconsegueix es va a posar les sabates i tot d’una se les ha
pposat torna a la rotllana i dona la mà a na María José i acaben la sessió.
