ESTUDI D'UN CAS

Ens trobem amb el següent cas:

Cada dia a l'escola sortim al pati. Tots sabem que per sortir al pati hi ha una forma de fer-ho que tots han de respectar: LA FILA.

Els nins sabem que s'han de posar en fila un després de l'altre i d'aquesta forma fer la fila. En Joan, Miquel i Vicenç enlloc de posar-se en fila el que fan és posar-se un devora de l'altre, de tal forma que desbaraten als seus companys que ja estan en fila, cosa que fa que la fila en molt poc temps deixi de ser correcte i tothom va com vol.

La mestra veu com cada dia que intenta que vagi millor tot això, hi ha nins que desbaraten la fila així que un dia esta atenta observant mem qui és que fa això i aconsegueix veure als 3 nins. En veu alta i cridant els hi diu que mirin als altres com ho fan, que ells ho fan molt malament i en canvi els seus companys molt bé.

A través d'aquest cas (fictici) reflexionem i valorem l'actuació de la mestra, les seves creences i quins són els seus referents teòrics. Finalment formulem una sèrie de preguntes per ajudar a aquesta mestra a millorar i reflexionar la seva pràctica com a docent.

Juntament amb la meva companya, vàrem estudiar el cas i vàrem arribar a la conclusió que la creença és que es sol pensar que quan més es crida els nins més callen (això és el que es pensa). La nostra opinió és que per molt que es cridi no té un perquè ho facin millor ni ho entenguin millor. Si l'objectiu és arribar a un lloc no té un perquè arribar d'aquesta forma si es pensa que serà més ràpid.

Els seus referents teòrics són la importància per les rutines, de fer les coses cada dia així com toquen, seguint un ordre (en aquest cas sortir un darrera de l'altre, col·locats...)

Les possibles preguntes que ens vàrem formular per fer reflexionar a la mestra són:

- Per què actues així?

- És necessari cridar per fer entendre?

- Creus que ho entenen millor si crides?

- Té algun sentit per tu, posar la veu més alta que ells?

- Per què creus que no es col·loquen com toca?...

Les competències triades són: 2.7 (amb aquest cas he pogut pensar errors que he comès i formes de poder millorar-ho) i 4.2 (Amb aquest cas he pogut observar bones pràctiques encara que sigui d'un cas que no és real)